En aquest tríptic trobaràs 6 aspectes bàsics que has de saber sobre les cooperatives: Quines classes de cooperativa hi ha? Què són les persones sòcies? I els òrgans socials? Quins règims econòmics s'apliquen? Consulta el text íntegre de la llei de cooperatives a http://ow.ly/hf1H304eLBV
En aquest tríptic trobaràs 6 aspectes bàsics que has de saber sobre les cooperatives: Quines classes de cooperativa hi ha? Què són les persones sòcies? I els òrgans socials? Quins règims econòmics s'apliquen? Consulta el text íntegre de la llei de cooperatives a http://ow.ly/hf1H304eLBV
Breu Guia Laboral d'Autodefensa per a Precàries (Valencià)CGTPV
Des del Comité Confederal de CGT del País Valencià i Murcia hem editat la Breu Guia d’Autodefensa Laboral per a Precàries; una petita, senzilla i útil guia, que pretén dotar d’informació i eines de lluita i apoderament al que ja és el sector majoritari de la classe treballadora: el precaria
La reforma laboral trenca les regles del joc en les relacions laborals, envaint a través del poder polític el marc natural de resolució del conflicte que es dóna en el món de l’empresa i en el món del treball entre empresaris i treballadors, entre patronals i sindicats. És tot un menyspreu als procediments democràtics: ni respecta el dret d’informació i consulta prèvia amb els sindicats representatius, que la llei garanteix quan es tracta de matèries de política social (com també es fa a Europa), ni pot considerar-se el caràcter d’urgent necessitat que la Constitució exigeix per legislar per via de reial decret. És una nova norma laboral desequilibrada, que es decanta clarament per reforçar el poder unilateral de l’empresari i afeblir el dels treballadors i els seus instruments organitzatius.
darer full informatiu cgt seat
COMITÉ INTERCENTRES
ACORD MODIFICACIÓ DEL PLA DE PENSIONS
ACORD PER EL CENTRE D´ENTRENAMENT DE MANTENIMENT
ETT
AMB LA QUE ESTÀ CAIENT
CLIMA LABORAL
Presentació de la xerrada sobre cooperativisme de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya del passat 15/06/17 a la sala cooperativa de Parets del Vallès
Conferència del Dr. Ferran Camas Roda @FerranCamasRoda sobre El règim de contractació derivat de la Reforma Laboral, impartida a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Girona el dia 11 de maig de 2012.
Este documento analiza la historia de la flexibilización laboral en Europa y España y cómo ha llevado a la reforma de 2011 de la negociación colectiva en España. Explica cómo la flexibilización laboral comenzó en Europa en los años 70 para adaptarse a EE.UU. y Japón, pero fracasó en la creación de empleo. También describe las reformas laborales en España en 1994, 1997 y acuerdos entre sindicatos y patronales que aumentaron la flexibilidad. Finalmente, analiza cómo valores de libre mercado han erosionado los derechos laborales en
La reforma de la negociación colectiva de 2011 en España debilitó los derechos de los trabajadores. Desde los años 1970, las políticas de "flexibilidad laboral" han transferido poder a los empleadores y reducido la protección de los trabajadores. Aunque se presentó como una forma de crear empleos, en realidad solo aumentó la precariedad laboral. La última reforma dio aún más poder a los empleadores para imponer sus condiciones sobre los sindicatos y trabajadores.
More Related Content
Similar to Preguntes i respostes sobre la vaga(jc)
Breu Guia Laboral d'Autodefensa per a Precàries (Valencià)CGTPV
Des del Comité Confederal de CGT del País Valencià i Murcia hem editat la Breu Guia d’Autodefensa Laboral per a Precàries; una petita, senzilla i útil guia, que pretén dotar d’informació i eines de lluita i apoderament al que ja és el sector majoritari de la classe treballadora: el precaria
La reforma laboral trenca les regles del joc en les relacions laborals, envaint a través del poder polític el marc natural de resolució del conflicte que es dóna en el món de l’empresa i en el món del treball entre empresaris i treballadors, entre patronals i sindicats. És tot un menyspreu als procediments democràtics: ni respecta el dret d’informació i consulta prèvia amb els sindicats representatius, que la llei garanteix quan es tracta de matèries de política social (com també es fa a Europa), ni pot considerar-se el caràcter d’urgent necessitat que la Constitució exigeix per legislar per via de reial decret. És una nova norma laboral desequilibrada, que es decanta clarament per reforçar el poder unilateral de l’empresari i afeblir el dels treballadors i els seus instruments organitzatius.
darer full informatiu cgt seat
COMITÉ INTERCENTRES
ACORD MODIFICACIÓ DEL PLA DE PENSIONS
ACORD PER EL CENTRE D´ENTRENAMENT DE MANTENIMENT
ETT
AMB LA QUE ESTÀ CAIENT
CLIMA LABORAL
Presentació de la xerrada sobre cooperativisme de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya del passat 15/06/17 a la sala cooperativa de Parets del Vallès
Conferència del Dr. Ferran Camas Roda @FerranCamasRoda sobre El règim de contractació derivat de la Reforma Laboral, impartida a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Girona el dia 11 de maig de 2012.
Este documento analiza la historia de la flexibilización laboral en Europa y España y cómo ha llevado a la reforma de 2011 de la negociación colectiva en España. Explica cómo la flexibilización laboral comenzó en Europa en los años 70 para adaptarse a EE.UU. y Japón, pero fracasó en la creación de empleo. También describe las reformas laborales en España en 1994, 1997 y acuerdos entre sindicatos y patronales que aumentaron la flexibilidad. Finalmente, analiza cómo valores de libre mercado han erosionado los derechos laborales en
La reforma de la negociación colectiva de 2011 en España debilitó los derechos de los trabajadores. Desde los años 1970, las políticas de "flexibilidad laboral" han transferido poder a los empleadores y reducido la protección de los trabajadores. Aunque se presentó como una forma de crear empleos, en realidad solo aumentó la precariedad laboral. La última reforma dio aún más poder a los empleadores para imponer sus condiciones sobre los sindicatos y trabajadores.
El documento discute las condiciones laborales de los jóvenes en España. Señala que las reformas laborales desde 1980 han facilitado la contratación temporal y reducido la estabilidad laboral. Esto ha creado una división entre trabajadores estables e inestables, donde los jóvenes suelen estar en contratos precarios. Las reformas han ampliado la duración de contratos temporales como prácticas y formación, reduciendo la protección de los trabajadores.
La reforma laboral aprobada por el gobierno facilita y abarata el despido, incrementa la temporalidad y limita la negociación colectiva. El documento analiza detalladamente los cambios introducidos por la reforma en materia de despidos, contratación, indemnizaciones, trabajo temporal y negociación colectiva. Se convoca una huelga general para el 29 de septiembre en respuesta a las agresiones que la reforma supone para los derechos de los trabajadores.
Este documento resume las principales consecuencias de la reforma laboral de 2010 en España para los derechos de los trabajadores. En particular, analiza cómo la reforma facilita el despido de trabajadores fijos al ampliar las causas para despedir, limitar la tutela judicial de los despidos y facilitar el despido exprés sin abono de salarios de tramitación. También explica cómo la reforma afecta negativamente a los derechos de los trabajadores en materia de negociación colectiva y contratación.
La guía proporciona instrucciones para organizar una huelga general contra la reforma laboral en España. Se detallan objetivos políticos como oponerse a los recortes de derechos laborales y aumentar la precariedad. También incluye objetivos organizativos como difundir el mensaje entre los jóvenes y trabajadores, apoyar las luchas obreras, y calentar el ambiente antes de la huelga. Finalmente, establece una metodología en fases que incluye la distribución de materiales, actos de agit
El documento critica la reforma laboral española por perjudicar a los jóvenes y favorecer la precariedad. Argumenta que la reforma amplía el uso de contratos de formación con bajos salarios y beneficios para empresas, y permite contratos temporales de hasta 5 años. También denuncia el uso frecuente de prácticas para cubrir puestos de trabajo reales con menos derechos. Por todo ello, el texto hace un llamado a la huelga juvenil contra esta reforma laboral.
El grupo Bilderberg, compuesto por más de 100 políticos, banqueros y periodistas influyentes, se reunirá secretamente en Sitges, España para planificar eventos internacionales. Mientras tanto, el documento critica las medidas de austeridad en España que recortan derechos laborales y prestaciones sociales y que solo afectan a la clase trabajadora, no a las clases adineradas. El documento pide que dejen de decidir por el pueblo y anima a la participación en el rechazo a estas políticas.
Oit Informe Sobre Horas De Trabajo En El MundoMohamedPsucViu
El informe de la Organización Internacional del Trabajo (OIT) encontró que aproximadamente una de cada cinco personas en el mundo, equivalente a 600 millones de trabajadores, trabajan más de 48 horas por semana. Los países en desarrollo tienden a tener más personas que trabajan horas excesivas, mientras que los países desarrollados tienden a tener jornadas laborales más cortas. Reducir las horas de trabajo tiene beneficios para la salud, la familia y la productividad, pero algunas personas necesitan trabajar más horas para satisfacer sus necesidades básicas.
El ministro de Fomento español José Blanco plantea reducir la jornada laboral para crear empleo y pide consenso a sindicatos y patronales para realizar reformas en el mercado laboral. Blanco afirma que hay espacio para explorar cambios como menos horas de trabajo si esto contribuye a crear puestos de trabajo, además de mayor flexibilidad en la negociación colectiva y reducción de la temporalidad. El ministro insta a sindicatos y patronales a lograr consenso para posibles reformas.
La UE acordó permitir ampliar la semana laboral de 48 horas actuales hasta un máximo de 65 horas si el trabajador y el empresario están de acuerdo. España se opuso a esta medida, argumentando que supone una "regresión" a los derechos laborales. La nueva directiva también excluye la protección para contratos menores a 10 semanas. España y otros 6 países se abstuvieron en la votación y pidieron al Parlamento Europeo mejorar la directiva para proteger más a los trabajadores.
El Govern Promourà Un Canvi Dels Horaris Laborals Per Guanyar Productivitat I...
Preguntes i respostes sobre la vaga(jc)
1. PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE LA VAGA
1.- Què és una Vaga General?
La Vaga General és una de les principals eines que té la classe treballadora per aconseguir
millores de tipus social o econòmic. La vaga general potencia també la consciència de classe,
així com potenciar un caràcter més combatiu entre el conjunt de les persones treballadores
més conscienciades, i també entre bona part dels que més estan patint els gravíssims efectes
de la crisi actual... Tot plegat pot fer a aquests sectors més propensos a la lliure associació,
organització i a la col·laboració mútua i solidària.
La Vaga General consisteix en l'aturada de l'activitat de totes les persones treballadores del
país, de l'estat o d'un territori més ample (com podria ser una Vaga General d'àmbit europeu),
i que generalment implica una aturada de 24 hores (tot i que pot tenir una durada inferior o
major).
La finalitat principal és la de realitzar una demostració de la unió dels i de les treballadores, de
la força de la seva unió, per forçar a la patronal a acceptar les justes exigències de la classe
treballadora. Coses que ara ens semblen del tot quotidianes (tot i que ja ens les estiguin
retallant), com el sufragi universal, la "legalització" de partits i sindicats obrers, la reducció de
la jornada laboral, o les prestacions i subsidis per atur, accident laboral, etc., foren
aconseguides gràcies a la Vaga General en un o altre moment dels segles XIX i XX.
Normalment la Vaga General és coordinada per les associacions obreres, o sindicats; tot i que
si realment es parteix de posicions de classe combatives, s'ha de comptar amb la participació i
la col·laboració de tota mena de col·lectius, organitzacions, etc., per unir els estudiants, els
pensionistes, etc., als i les treballadores.
2.- Per què aquesta Vaga General?
Aquesta Vaga General neix com a resposta a la nova contrareforma laboral imposada pel
govern espanyol del PsoE el passat mes de juny. Aquesta reforma implica entre d'altres
coses(*1), el següent:
- La indemnització per acomiadament improcedent es redueix dels 45 dies per any treballat, a
només 33 (és a dir, es pot arribar a cobrar un 25% menys d'indemnització)
- L'estat, amb el FOGASA (Fons de Garanties Salarials), serà qui pagui la major part de
l'acomiadament, amb la qual cosa, l'empresari podrà arribar a pagar només 8 dies per any
treballat. És a dir, acabarem pagant els nostres propis acomiadaments.
- Els acomiadaments per causes econòmiques passen a ser “procedents”... Són 20 dies per any
treballat amb el límit d'una anualitat, d’indemnització, ara i abans la diferència amb
l'acomiadament objectiu és que possiblement atenua la gravetat i la transcendència de les
pèrdues per tal de procedir a un acomiadament objectiu emprant l'adverbi "mínimament"; així
mateix, elimina la determinació de la nul·litat de l'acomiadament per a la major part
d’incompliments formals.
2. - Els Convenis Col·lectius perdran un gran pes, ja que hi haurà una major facilitat perquè els
sindicats institucionals s'introdueixin en els procediments de negociacions d'ERO i de
modificacions de condicions de treball col·lectives... És a dir, l'empresa podrà decidir, amb
"l'acord" dels delegats o representants dels treballadors, que no s’aplica el salari marcat al
conveni.
- Legalització de contractes de pràctiques i de “formació” en condicions “especials” per joves,
etc., que encara desprotegirà i precaritzarà més a aquest sector tan desprotegit.
És a dir, en definitiva, una contrareforma, perquè empitjora substancialment les nostres
condicions i drets laborals, i perquè fa un pas fonamental cap a l'acomiadament gratuït...quan
al nostre país ja som més de 1.500.000 aturats reals.
3.-Vols fer vaga?
Abans de res, cal que tinguis ben clars uns petits conceptes claus sobre la Vaga:
a. La Vaga s’entén com una aturada temporal, col·lectiva i concertada del centre de treball, i
cal que imperativament tingui algun tipus de connexió, ni que sigui llunyana, amb motius
laborals (no es pot convocar una vaga per a canviar el model econòmic... òbviament, així és la
legalitat d’aquesta “democràcia”)
b. La poden finalitzar els sindicats a voluntat; efectivament, la pau social pot assolir-se
mitjançant Conveni.
c. Legalment el dret de vaga es pot suspendre per part de l’estat, si hi ha una declaració
d’Estat d’alarma.
d. Legalment no es pot ocupar el centre de treball, és il·legal, així com totes les vagues que
tinguin un caràcter “encobert” o “abusiu” (segons com vulgui entendre-ho això l’estat i/o
la patronal), com les vagues de zel, rotatòries (que no és el mateix que una vaga intermitent on
l’empresari ja sap prèviament quan es pararà de treballar).
La vaga pot ser convocada:
- Pels representants dels treballadors i treballadores, en reunió conjunta de tots i totes les
treballadores amb els representants. Cal que consti en acta de la reunió que s’haurà d’adreçar
a l’autoritat laboral competent en funció, un preavís, amb un temps mínim de 10 dies abans
del dia de vaga.
- Directament pels propis treballadors del centre de treball afectats pel conflicte, mitjançant
prèvia votació, que haurà de ser secreta, i en la que es decidirà per majoria simple. El resultat
es farà constar en acta.
3. - Les organitzacions sindicals d’acord amb el que determinin els seus estatuts i l’àmbit de
l’abast de la vaga.
Criteris formals per convocar vaga:
1. 1. El ja esmentat acord exprés per part d’alguns legitimats.
2. 2. Convocatòria formal de vaga mitjançant un preavís adreçat a l’empresari i a
l’autoritat
3. laboral, amb com a mínim 10 dies d’antelació si té afectació sobre els serveis públics, i
5 de la resta de sectors, esmentant els antecedents i motius de la vaga i objectius, data
d’inici i finalització de la vaga, intents per arribar a un acord per evitar-la i qui
conforma un comitè de vaga (com a mínim 12 persones), i si voleu perdre una mica el
temps podeu instar la mediació d’un Inspector de Treball.
4. Adjunt teniu un model de preavís per l’empresa.
4.-Hi ha vaga, m’hi adhereixo i participo?
Cal que remetis una comunicació a l’empresari molt simple, no és requisit preceptiu per a fer-
la però et recomanem que li enviïs una carta d’amor al teu empresari amb un text similar
aquest bàsicament:
“Comunico als efectes pertinents que atès que en virtut del dret que m’assisteix com a
treballador participaré en la jornada de vaga convocada pel Sindicat xxxxxx, del qual en sóc
afiliat [si sou afiliats al sindicat convocant aprofiteu l’avinentesa per a comunicar la vostra
afiliació, sinó tant és no es requisit preceptiu] per la qual cosa restaré absent del meu lloc de
treball durant tot el dia xxxx, incorporant-me amb plena normalitat al dia següent al meu
lloc
de treball.”
Ah! És de vital importància que aquesta mena de comunicació amb l’empresa, es faci sempre
per escrit, mitjançant telegrama, burofax, etc., quedant-te sempre amb una còpia signada del
preavís... Això és fonamental ja que es constituiria com a prova en cas d’haver d’anar a judici...
La comunicació de la vaga te els següents motius:
a) El caràcter reafirmatori de la vaga.
b) Evitar que considerin la vaga com absentisme laboral, i et sancionin amb més dies sense sou
i feina que els de la pròpia vaga.
c) Blindar-te contra l’exercici posterior d’una virtual represàlia empresarial, ja que si
t’acomiaden o et sancionen es podria determinar una sort de connexió que determinaria la
nul·litat
Els efectes de la vaga són bàsicament la suspensió del contracte de treball (que no
acomiadament) i la correlativa obligació de cotitzar i retribuir salari per part de l’empresa, amb
la qual cosa el dia que estiguis de vaga no et computarà als efectes de prestacions socials, i no
cobraràs el jornal pertinent.
4. 5-Sóc estudiant, puc participar de la vaga?
Sí, legalment, tens dret a fer-ho. Segons la LODE (Llei orgànica del dret a l'educació), el segon
paràgraf del seu article 8, diu:
"Les decisions col·lectives que adopten els alumnes, a partir del tercer curs de l'Educació
Secundària Obligatòria, al respecte de l'assistència a classe no tindran la consideració de faltes
de conducta ni seran objecte de sanció, quan s'hagin pres com a resultat de l'exercici del dret
de reunió i siguin comunicades prèviament a la direcció del centre"
És a dir, sempre i quan sigui producte de la decisió col·lectiva dels alumnes, o dels delegats,
una classe o un centre sencer pot secundar una Vaga General (amb el corresponent preavís a
l'administració del centre).
Des de la JovesComunistes entenem que això no només és un dret, sinó una necessitat, ja que
cal sumar en la lluita a tots els sectors afectats i solidaris, i els estudiants no només haurien de
ser solidaris, sinó que com a treballadors, o futurs treballadors, també els afecta, i ni poden ni
deurien ignorar-la. Per a això, a més, ja existeix una organització que farà aquesta feina, L'AEP,
associació d'estudiants i estudiantes progressistes
6-Les persones aturades també podrem participar de la vaga? I les pensionistes?
És clar que sí que podeu... és més, deuríeu participar activament, ja que els retalls salarials i
de drets, els atacs a les prestacions i subsidis, la congelació de les pensions, etc., us afecten
també de forma directa.
A més, no només podreu comptar amb el suport del sindicat, sinó que el 29 de Setembre, i
durant la resta de mobilitzacions que vindran després, les persones treballadores assalariades,
aturades, jubilades, estudiants, etc., ens hem d'unir, com a la mateixa classe treballadora que
som (independentment del nostre color de pell, accent, edat o condició) per defensar els
nostres drets, i poder fer recular tots els atacs contra els nostres drets més bàsics, per tal que
la seva crisi no la paguem les persones treballadores, sinó els xoriços dels grans executius de
bancs i multinacionals, la gran patronal, i tota la colla de vividors (monarquia, noblesa, alts
càrrecs militars, buròcrates polítics i sindicals, etc.), que viuen en el luxe gràcies al nostre
esforç.
7-Què hem de fer per convocar al meu lloc de treball?
Tot allò que t’hem comentat més amunt.
5. 8-Si passa qualsevol cosa puc o podem tenir cobertura i assessorament legal?
És clar que sí... per a això, i per moltes altres coses, està CCOO, així com la resta de sindicats de
Classe, UGT, COS, IAC, Co.bas....etc
Sempre que necessitis suport, assessorament, cobertura, etc., només hauràs de contactar
amb el sindicat.
9-Amb qui hem de parlar per rebre ajuda o assessorament?
Contacteu amb la vostra assemblea del sindicat, o amb la més propera... i allà us podran
informar. Igualment si voleu material per fer difusió i agitació, etc.
Podeu visitar la pàgina web:http://www.ccoo.cat/
També podeu escriure per demanar informació a aquestes adreces de correu electrònic:
conc@ccoo.cat
O bé trucar al: 934.812.700
10.-Esquirols
L’esquirolatge s’entén com aquella activitat de l’empresari destinada a substituir treballadors
en vaga, no necessàriament contractant-te de nou sinó desplaçant per exemple a
treballadors d’un altre centre de treball
*1:Per aprofundir sobre les causes, reviseu el Butlletí especial de la secretaria sobre la vaga
general, així com el díptic i la guia enviada sobre com afecta la vaga als i les Joves